dimecres, 31 d’octubre de 2018

Tema 2. La representació de la terra: els mapes


Antigament, l’elaboració de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny. Actualment els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials. Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra. Els mapes tenen nombrosos usos; un d’ells pot ser el d'orientar-nos.

1. La latitud i la longitud
1.1. Per a situar-nos en l’espai terrestre.- Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per a determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques. Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha al globus terraqui, també als mapes, i que formen una quadrícula. Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0º. Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. El de Greenwich és el meridià 0º.
1.2. Localització exacta d’un punt de la Terra.- Per a situar exactament un punt de la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel 0º): pot ser nord o sud. La longitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0º): pot ser est o oest.

2. La representació de la Terra
2.1. Els mapes i les projeccions.- La millor manera de representar la Terra és el globus terraqui, però no és possible disposar d’un globus terraqui que permeti estudiar detalladament una part de la Terra. Per a fer-ho, els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes. Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques: cilíndrica, cònica i plana o zenital.
2.2. L’escala dels mapes.- L’escala ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per a poder ser representada en un mapa. L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció) i de manera gràfica (una línia recta dividida en segments). En funció de l’escala els mapes poden ser de gran escala (denominador petit) o de petita escala (denominador gran).
 3. Els mapes
3.1.Tipus de mapes.- En general, els geògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics. Els mapes topogràfics inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per a fer altres mapes. Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics, etc.
3.2. Els signes convencionals.- Cada element que apareix al mapa es representa per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals. A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat. Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mesures i gruixos diversos.
3.3. Per a llegir un mapa.- Llegir un mapa és aprendre a localitzar i a interpretar la informació que hi ha representada. Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional. Per a llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan siga possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.




dijous, 20 de setembre de 2018

Tema 1: El planeta Terra

L’Univers, format per milions de galàxies, és el conjunt de tots els cossos celestes i de l’espai que els conté. Una d'aquestes galàxies és la Via Làctia formada per milions d'estreles (que tenen llum pròpia) i per planetes i satèl·lits que giren al voltant de cadascuna.
El Sol és una d'aquestes estreles situada en un extrem de la Via Làctia. Els planetes (i altres cossos) que orbiten al seu voltant formen part del Sistema Solar.

La Terra, un punt a l’Univers
La Terra és un planeta del Sistema Solar. 
El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres planetes nans i molts cossos celestes. Els planetes són astres que giren al voltant del Sol i que no tenen llum pròpia: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.
Els satèl·lits són astres que giren al voltant d’alguns planetes: la Lluna és el nostre satèl·lit i la seua influència principal ve reflectida en els eclipsis i la formació de les marees.
Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació.
Segons la distància al Sol, distingim els planetes interiors (més propers) i els planetes exteriors (més allunyats) que es troben separats per un cinturó d'asteroides.


Font: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/


El planeta Terra

La Terra: el planeta blau.- La Terra vista des de l’espai presenta un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen que hi ha a l’atmosfera.
La Terra no és una esfera perfecta, perquè és lleugerament aplatada pels pols (geoide).
Si el nostre planeta es tallara per l’equador, quedaria dividit en dos hemisferis iguals: l’hemisferi nord (o continental) i l’hemisferi sud (o marítim).
La superfície total de la Terra és de 510.000.000 km2, aproximadament 1.000 vegades la superfície d’Espanya.
 
Font: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/

La rotació de la Terra: els dies i les nits

El moviment de rotació.- La Terra gira sobre si mateixa en un moviment anomenat de rotació. El moviment de rotació de la Terra té com a conseqüència immediata la successió dels dies i de les nits. Aquest fenòmen (segons el qual durant el dia la llum del Sol il·lumina una part de la Terra i durant la nit deixa d'il·luminar) fa que les temperatures de la Terra no siguen extremes i fa possible que hi haja vida.



La translació de la Terra: les estacions de l’any

El moviment de translació.- En el seu moviment al voltant del Sol (translació), la Terra dibuixa una òrbita el·líptica que dura un any: 365 dies, 5 hores i 48 minuts. Com la volta no dura exactament 365 dies, cada quatre anys afegim un dia en el calendari per a compensar l'excés de temps.
La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la responsable de la successió de les estacions de l’any. Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra queda exposada als raigs solars de diversa manera, i això dóna lloc a les estacions de l’any.






[Aquest article és un resum i s'ha extret majoritàriament del Blog Ciències Socials, del professor Toni Pitarch que podeu consultar en el següent enllaç: http://ccsocials.blogspot.com/2011/09/tema-1-la-terra-un-planeta-del-sistema.html]